Pràctica 2

ACTIVITAT 2

Evolució de l’expressió gràfica: el dibuix i l’escriptura

Dibuix 1, nen de 9 anys

a) EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

Nº	ITEMS	SÍ	NO
1	Cap	X
2	Ulls (pupil·les, celles, pestanyes?)	X
3	Nas (forats del nas?)	X
4	Boca (dos llavis?)	X
5	Orella	X
6	Cabell, cap cobert per barret	X
7	Coll		X
8	Cos	X
9	Braços: bidimensionals?, units correctament al cos?, estan cap a baix?	X
10	Colzes	X
11	Mans	X
12	Dits: nombre correcte de dits?	X
13	Cames: bidimensionals?	X
14	Genolls	X
15	Peus: bidimensionals?	X
16	Perfil		X
17	Bona proporció	X
18	Roba: quantes peces? 2 peces de roba+sabates+barret	X

Observacions:

- Gran quantitat de detalls i complements

- Acció de perfeccionament durant tot el procés d’elaboració

- Bona concentració

b) EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ

Nº	ITEMS	SI	NO
1	Els traços rectes apareixen corbats, especialment en: t, d, q.		X
2	Les lletres amb traços rectes presenten llaços, especialment: d, t, i, u.		X
3	Angulació dels arcs de les lletres: m, n, ñ, u, v, w.		X
4	Lletres en sentit oposat al moviment circular antihorari: c, a, o, d, g, q.	X
5	Lletres mal diferenciades per formes imperfectes.		X
6	Inclusió d’algunes característiques del model script. Ex. de major freqüència són: v, b, m, n, f.	X
7	Irregularitat en la mida de les lletres		X
8	Omissió d’accents i punts.	X
9	Els traços superiors de les lletres b, d, f, k, l, ll, són molt curts.		X
10	Els traços inferiors de les lletres f, g, j, p, q, y, z, són molt curts.		X
11	L’espai entre lletra i lletra dins de la paraula és irregular.		X
12	L’espai entre paraula y paraula és irregular.	X
13	L’escriptura és relaxada. Lletres separades dins de les paraules, al igual que entre paraules.		X
14	La escriptura és comprimida. lletres massa juntes dins de la paraula, al igual que entre paraules.		X
15	Alineació irregular. Escriptura fluctuant en relació a la línea de base. Les paraules ballen, pugen i baixen.		X
16	Alineació de paraules amb tendència a baixar.		X
17	Alineació de paraules amb tendència a pujar.		X
18	Irregularitat en la inclinació de les lletres, a dreta o esquerra.		X
19	Traç tremolós. Petites oscil·lacions.		X
20	Pressió gràfica excessiva.		X
	TOTAL	4	16

Observacions:

- Utilitza tota l’estona lletra d’impremta en comptes de lletra lligada.

c) INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

a) Resultats de les proves:

Edat del/la nen/a: 9 anys

Ma utilitzada: dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 7 min. aprox.

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 7 min. aprox.

b) Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Exemplifica una vegada més que el tema preferit dels infants a l’hora de dibuixar és la figura humana (segons Estrada, el 80,88% entre 7 i 9 anys el dibuixen; també el 7,96% dibuixen un barret). S’hi observa el principi de simultaneïtat en la forma de dibuixar les orelles i els ulls (es presenten de front). Com bé diu C. Burt, en l’etapa del realisme visual (dels 7 als 9 o 10 anys) el que realment importa és la descripció i no la representació, és per aquest motiu que apareix la roba i els ornaments, és a dir, el nen/a en qüestió passa d'un dibuix de memòria a un dibuix on l'observació de la natura comença a tenir sentit. Per complementar-ho, podem afegir la teoria del realisme intel·lectual o apogeu de Georges-Henri Luquet, que ens diu que el nen/a és capaç de dibuixar tots els detalls rellevants de l’objecte representat, així com les seves relacions recíproques en el conjunt. Per exemple, el nas comença a adquirir un disseny específic i els grups de “figures” estan temàticament coordinades (J.J. Jové). Aquest realisme infantil, segons Piaget, està vinculat amb la percepció egocèntrica de la vida.

Si ens centrem en Lowenfeld, podríem dir que quan el nen/a dibuixa, està plasmant allò que té importància per a ell/a en aquell precís moment. Aquest, anomena etapa de realisme creixent a aquella on el nen/a té més consciència de sí mateix, s’interessa més pels detalls i pel seu entorn social, ja que ha d’adaptar el seu dibuix a la “realitat” i abandonar l’ús de línies geomètriques. Per això, presta més atenció a les formes i les proporcions i realitza contínues modificacions (goma d’esborrar sempre al costat). Es pot observar clarament la intenció de representar la tercera dimensió, juntament amb la consciència de superposició d’objectes. És l’etapa que Piaget anomenaria “etapa de les operacions concretes”. Tal i com diria J.J. Jové, les figures semblen gairebé un calc dels referents als quals representen. El joc de formes, proporcions i llums presenta un alt nivell d’integració.

ESCRIPTURA:

Basant-me en la classificació per etapes cal·ligràfiques que fan Condemarín i Chadwick, el nen en qüestió es trobaria en l’etapa cal·ligràfica infantil. És aquí quan domina la destresa de produir una escriptura clara i ordenada: les formes són molt convencionals i la lletra encara no és personalitzada (veiem, doncs, que utilitza un tipus de lletra molt similar a la dels nens de la seva edat: la lletra d’impremta). Aquesta etapa es caracteritza per la regularitat i la fluïdesa de l’escriptura: adquireix un codi, un sistema de signes gràfics convencionals i desenvolupa la capacitat de compondre textos coherents amb aquest codi.

OBSERVACIONS:

La seva concentració ha estat espectacular: ha agafat el llapis i la goma i s’ha endinsat completament en la tasca. És molt perfeccionista i es fica molt en els detalls i els complements. A l’hora d’inventar-se la història, s’ha bloquejat una mica però de seguida li ha vingut la inspiració i ha començat a escriure.

M’ha xocat el fet que escrivís en lletra d’impremta en comptes de lletra lligada. A més, cursant 4rt de primària, m’he adonat que fa molts errors ortogràfics senzills.

Dibuix 2, nena de 8 anys

a) EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

Nº	ITEMS	SÍ	NO
1	Cap	X
2	Ulls (pupil·les, celles, pestanyes?)	X
3	Nas (forats del nas?)		X
4	Boca (dos llavis?)	X
5	Orella	X
6	Cabell, cap cobert per barret	X
7	Coll	X
8	Cos	X
9	Braços: bidimensionals?, units correctament al cos?, estan cap a baix?	X
10	Colzes		X
11	Mans	X
12	Dits: nombre correcte de dits?	X
13	Cames: bidimensionals?	X
14	Genolls		X
15	Peus: bidimensionals?	X
16	Perfil	X
17	Bona proporció		X
18	Roba: quantes peces?	X

b) EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ

Nº	ITEMS	SI	NO
1	Els traços rectes apareixen corbats, especialment en: t, d, q.		X
2	Les lletres amb traços rectes presenten llaços, especialment: d, t, i, u.	X
3	Angulació dels arcs de les lletres: m, n, ñ, u, v, w.		X
4	Lletres en sentit oposat al moviment circular antihorari: c, a, o, d, g, q.	X
5	Lletres mal diferenciades per formes imperfectes.		X
6	Inclusió d’algunes característiques del model script. Ex. de major freqüència són: v, b, m, n, f.		X
7	Irregularitat en la mida de les lletres		X
8	Omissió d’accents i punts.		X
9	Els traços superiors de les lletres b, d, f, k, l, ll, són molt curts.		X
10	Els traços inferiors de les lletres f, g, j, p, q, y, z, són molt curts.		X
11	L’espai entre lletra i lletra dins de la paraula és irregular.		X
12	L’espai entre paraula y paraula és irregular.		X
13	L’escriptura és relaxada. Lletres separades dins de les paraules, al igual que entre paraules.		X
14	La escriptura és comprimida. lletres massa juntes dins de la paraula, al igual que entre paraules.		X
15	Alineació irregular. Escriptura fluctuant en relació a la línea de base. Les paraules ballen, pugen i baixen.	X
16	Alineació de paraules amb tendència a baixar.	X
17	Alineació de paraules amb tendència a pujar.		X
18	Irregularitat en la inclinació de les lletres, a dreta o esquerra.	X
19	Traç tremolós. Petites oscil·lacions.		X
20	Pressió gràfica excessiva.		X
	TOTAL	5	15

c) INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

a) RESULTATS DE LES PROVES:

Edat del/la nen/a: 8

Ma utilitzada: dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 10min.

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 5min.

b) Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

El dibuix mostra una certa desproporcionalitat pel que fa a la mida del cap respecte el cos. Les extremitats superiors són més llargues i una de les espatlles se’ns mostra més ampla. Pel que fa a les extremitats inferiors, són més curtes que la part superior del cos. En aquesta edat comencen a utilitzar les figures geomètriques com són: els cercles, els triangles...

ESCRIPTURA:

Pel que fa a l’escriptura, la lletra és bastant clara, però amb certa irregularitat a l’hora d’escriure ja que aquesta no segueix una línia recta sinó que va pujant i baixant a mesura que anava escrivint. Aquesta escriptura es pot introduir dins de l’etapa cal·ligràfica. La nena no realitza gaires faltes, però això si, dubta a l’hora d’escriure i utilitza els punts i les comes.

Dibuix 3, nen 11 anys

a) EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

Nº	ITEMS	SÍ	NO
1	Cap	x
2	Ulls (pupil·les, celles, pestanyes?)	x
3	Nas (forats del nas?)		x
4	Boca (dos llavis?)	x
5	Orella	x
6	Cabell, cap cobert per barret		x
7	Coll	x
8	Cos	x
9	Braços: bidimensionals?, units correctament al cos?, estan cap a baix?	x
10	Colzes		x
11	Mans	x
12	Dits: nombre correcte de dits?	x
13	Cames: bidimensionals?	x
14	Genolls		x
15	Peus: bidimensionals?	x
16	Perfil		x
17	Bona proporció	x
18	Roba: quantes peces?		x

b) EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ

Nº	ITEMS	SI	NO
1	Els traços rectes apareixen corbats, especialment en: t, d, q.	x
2	Les lletres amb traços rectes presenten llaços, especialment: d, t, i, u.	x
3	Angulació dels arcs de les lletres: m, n, ñ, u, v, w.	x
4	Lletres en sentit oposat al moviment circular antihorari: c, a, o, d, g, q.	x
5	Lletres mal diferenciades per formes imperfectes.	x
6	Inclusió d’algunes característiques del model script. Ex. de major freqüència són: v, b, m, n, f.		x
7	Irregularitat en la mida de les lletres	x
8	Omissió d’accents i punts.	x
9	Els traços superiors de les lletres b, d, f, k, l, ll, són molt curts.	x
10	Els traços inferiors de les lletres f, g, j, p, q, y, z, són molt curts.	x
11	L’espai entre lletra i lletra dins de la paraula és irregular.	x
12	L’espai entre paraula y paraula és irregular.		x
13	L’escriptura és relaxada. Lletres separades dins de les paraules, al igual que entre paraules.		x
14	L´ escriptura és comprimida. lletres massa juntes dins de la paraula, al igual que entre paraules.		x
15	Alineació irregular. Escriptura fluctuant en relació a la línea de base. Les paraules ballen, pugen i baixen.		x
16	Alineació de paraules amb tendència a baixar.	x
17	Alineació de paraules amb tendència a pujar.		x
18	Irregularitat en la inclinació de les lletres, a dreta o esquerra.	x
19	Traç tremolós. Petites oscil·lacions.	x
20	Pressió gràfica excessiva.	x
	TOTAL	31	13

c) INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

a) Resultats de les proves

Edat del/la nen/a: 11

Ma utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 15 Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 10 Minuts

b) Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Va substituint el seu dibuix de tipus esquemàtic per un de més realista. Cada vegada li dóna menys valor a les formes i proporcions i introdueix en el transcurs de les seues accions gràfiques continues modificacions en vista a satisfer les exigències de la nova òptica que comença a presidir. És per aquesta raó que la goma d’esborrar es converteix en un instrument inevitable per a que el nen pugui sentir-se satisfet amb els seus dibuixos. Els adjectius esforç, constància i dedicació són virtuts que acompanyen sempre a un nen que comença a realitzar dibuixos més realistes. Els nens d'aquesta edat es troben en els començaments del realisme, és a dir, deixen d'utilitzar figures geomètriques i intenten adaptar el seu dibuix a la realitat.

Es troben en una època on els seus iguals adquireixen molta importància, és a dir, descobreixen la seva independència social, tracten d'independitzar-se dels adults i comencen a formar “colles”.

Pel que fa al dibuix el nen adquireix un gran sentit per als detalls però sovint perd aquest sentit de l'acció i la figura sol ser més estètica que en l'etapa anterior.
Pel que fa a la utilització del color, en poc temps passa d'una rígida relació color-objecte a una caracterització detallada. Comencen a percebre el sòl com un pla.

ESCRIPTURA:

la seua escriptura es troba dins de l’etapa post cal·ligràfica ja que és quan es defineix un estil cal·ligràfic personal i quan els aspectes instrumentals de l’escriptura estan clarament subordinats a la funcionalitat de la composició escrita.

Dibuix 4, nen de 9 anys

a) EVOLUCIÓ DEL DIBUIX DE LA FIGURA HUMANA

Nº	ITEMS	SÍ	NO
1	Cap	x
2	Ulls (pupil·les, celles, pestanyes?)	x
3	Nas (forats del nas?)		x
4	Boca (dos llavis?)	x
5	Orella	x
6	Cabell, cap cobert per barret	x
7	Coll	x
8	Cos	x
9	Braços: bidimensionals?, units correctament al cos?, estan cap a baix?	x
10	Colzes		x
11	Mans	x
12	Dits: nombre correcte de dits?	x
13	Cames: bidimensionals?	x
14	Genolls		x
15	Peus: bidimensionals?	x
16	Perfil		x
17	Bona proporció		x
18	Roba: quantes peces?	x

Observacions:

– Els braços són bidireccionals i estan correctament units. A més estan encarats cap a baix.

– La boca no té dos llavis, és una sola línia.

– Tres peces de roba (samarreta, pantalons i sabates).
EVOLUCIÓ DE L’ESCRIPTURA: ANÀLISI DE LA QUALITAT DEL TRAÇ

Nº	ITEMS	SI	NO
1	Els traços rectes apareixen corbats, especialment en: t, d, q.		x
2	Les lletres amb traços rectes presenten llaços, especialment: d, t, i, u.		x
3	Angulació dels arcs de les lletres: m, n, ñ, u, v, w.	x
4	Lletres en sentit oposat al moviment circular antihorari: c, a, o, d, g, q.		x
5	Lletres mal diferenciades per formes imperfectes.		x
6	Inclusió d’algunes característiques del model script. Ex. de major freqüència són: v, b, m, n, f.	x
7	Irregularitat en la mida de les lletres	x
8	Omissió d’accents i punts.		x
9	Els traços superiors de les lletres b, d, f, k, l, ll, són molt curts.		x
10	Els traços inferiors de les lletres f, g, j, p, q, y, z, són molt curts.		x
11	L’espai entre lletra i lletra dins de la paraula és irregular.	x
12	L’espai entre paraula y paraula és irregular.	x
13	L’escriptura és relaxada. Lletres separades dins de les paraules, al igual que entre paraules.	x
14	La escriptura és comprimida. lletres massa juntes dins de la paraula, al igual que entre paraules.		x
15	Alineació irregular. Escriptura fluctuant en relació a la línea de base. Les paraules ballen, pugen i baixen.	x
16	Alineació de paraules amb tendència a baixar.	x
17	Alineació de paraules amb tendència a pujar.		x
18	Irregularitat en la inclinació de les lletres, a dreta o esquerra.		x
19	Traç tremolós. Petites oscil·lacions.		x
20	Pressió gràfica excessiva.		x
	TOTAL	8	12

c) INFORME SOBRE LA PRÀCTICA 2

a) Resultats de les proves:

Edat del/la nen/a: 9anys

Ma utilitzada: Dreta

Temps total emprat per a la tasca de dibuix: 10 Minuts

Temps total emprat per a la tasca d’escriptura: 20 Minuts

b) Resultats i interpretació dels resultats:

DIBUIX:

Es tracta d'un model esquemàtic, ja que l'individu que el realitza té 9 anys, malgrat això, no observem línia de base, per tant encara que el personatge del dibuix té totes les seves parts, duu objectes a les mans (un cub i un disc) i surt acompanyat d'un drac, està flotant pel full.

Seguint les contribucions de Piaget, podem dir que l'individu té un pensament més operant. Aquests són el primers passos del nen cap a una comprensió més estructurada, completa i consolidada del món que l'envolta, és a dir, el seu entorn, tant que es capaç de començar a percebre i representar també coses abstractes.

També podem dir, però que per a aquest individu aquesta no és o no sembla ser una etapa consolidada ja que, dins del dibuix no apareix l'abans esmentada línia base i per tant l'individu no dóna estabilitat al seu dibuix.

ESCRIPTURA:

Degut a que la seva lletra és clara, comprensible, correcta, i no mostra el seguiment d'una determinada pauta cal·ligràfica, que no és lligada ni de pal i que té un estil propi, parlem de l'etapa cal·ligràfica o almenys dels seus inicis, ja que l'individu es torça bastant a l'hora d'escriure, aquest té només 9 anys pel que li correspon per edat una etapa pre-cal·ligràfica avançada o un començament de cal·ligràfica com és el cas.

PREGUNTES DE REFLEXIÓ FINAL

1. Suposant que es poguessin establir fases evolutives pel que fa a l’evolució i el domini de la grafomotricitat, entre els 6 i els 12 anys. Quines serien les característiques del dibuix i de l’escriptura per als següents grups d’edats?

• Dels 6 als 8 anys:

Necessitat d’una línia base que serveixi de punt de referència explícit i on els personatges i els objectes s’hi situen. La relació que existeix entre l’objecte i la base on se situa és majoritàriament perpendicular. També es dóna el principi d’importància de la dimensió, és a dir, allò més important ha de ser més gran que la resta. A més, es fa molt difícil l’aparició de solapaments o superposicions. Normalment, les mans apareixen amb tots els dits estirats (principi de la forma exemplar), les persones són dibuixades frontalment, igual que en el cas de les orelles i els ulls (p. d’abatiment i p. de simultaneïtat, respectivament).

Hem pogut verificar que l’estudi de Eugenio Estrada és cert: en tots els dibuixos es representa la figura humana. Es dóna també un dels casos que descriu C. Burt: el simbolisme descriptiu, és a dir, que es presta molt poca atenció a la forma i a les proporcions (cap, cos, braços...). Un altra etapa que defineix Luquet i es dóna en aquesta franja d’edat és la del realisme fallit, on l’infant té la intenció de representar quelcom realista però manca encara de capacitat per a fer-ho.

Segons Lowenfeld, en aquesta etapa s’hi desenvolupa el pensament abstracte que dóna lloc a les diferències entre esquemes d’uns nens als altres. L’esquema humà és una cosa molt personal i pot considerar-se com un reflex del desenvolupament de l’individu, considerant-se a sí mateix com una part de l’entorn.

• Dels 8 als 10 anys:

Segons Cyril Burt, ens trobem immersos l’etapa del realisme descriptiu, on el nen intenta catalogar i comunicar tot allò que l’interessa. Tot i que aquest es fixi més en els detalls, la representació és bastant genèrica. Lowenfeld, en canvi, l’anomena etapa esquemàtica, on es desenvolupa un concepte definit de forma, és a dir, que els dibuixos simbolitzen parts del seu entorn de forma descriptiva, tot basant-se en la línia base per fer una disposició espacial. El nen/a deixa de banda les línies geomètriques per tal d’adaptar el seu dibuix a la realitat, sense deixar de banda, però, la representació d’experiències i informacions personals: allò que és emocionalment més afectiu, ho representarà amb més detall.

Com molt bé il·lustra Estrada en la seu treball d’investigació, en aquesta franja d’edat la figura més dibuixada és l’ésser humà.

• Dels 10 als 12 anys:

Basant-nos en C. Burt, l’infant es trobaria en l’etapa del realisme visual, dividida entre el realisme bidimensional i el tridimensional. És aquí on l’infant passa de fer un dibuix de memòria a un dibuix on l’observació de la natura comença a adquirir sentit. En canvi, Lowenfeld l’anomena realisme creixent, i ens diu que l’infant té més consciència de sí mateix i s’interessa més pels detalls i pel seu entorn social. Aquest interès li proporcionarà una consciència de superposició i representació de la tercera dimensió, és a dir, que començarà a percebre el terra com un pla i deixarà de situar els objectes alineats o en processó.

A mitjans d’aquesta etapa, es produeix el que Cyril Burt anomena repressió.

2. Des d’una perspectiva educativa i situant-nos com a futurs educadors/es, quines informacions en podem extraure de l’estudi dels dibuixos infantils?

Hem pogut comprovar que, tal i com diu D. Acerete, allò que el nen dibuixa és un reflex d’ell mateix: s’hi veuen reflectits els seus sentiments i els seus interessos mentre demostra el coneixement que posseeix sobre l’ambient que els envolta. A més, com afirmen Cooke i Sully, ens hem adonat que hi ha una necessitat de desenvolupar l’esperit tot fomentant l’expressió, la imaginació i l’estimulació de l’activitat mental voluntària.

Lowenfeld, en canvi, ens diu com més madurs són els infants, es produeixen unes modificacions en el seu llenguatge gràfic. És a dir, que el seu desenvolupament en l’art és continu i les etapes són punts intermedis en aquest. Per tant, podem afirmar que hi ha diferències observables entre uns nens i els altres. A més, sembla ser que allò que el nen dibuixa és el que té importància per ell en aquell instant.

Nosaltres com a educadors/es no hem de buscar els errors dels infants, sinó que aquest estudi dels seus dibuixos ens pot ajudar a extraure informacions sobre la seua psicologia.

3. Quina influència creieu que tenen els factors hereditaris, el context escolar i la cultura en el desenvolupament gràfic dels infants? Quin paper pot jugar el mestre en aquest procés?

Si no hi hagués un motiu d’interferència, el nen s’expressaria lliurement sense cap obstacle, sense necessitat de cap mena d’estímul. És a dir, que solament canvien perquè se’ls imposa gradualment una actitud naturalista. En els dibuixos dels nens i les nenes podem apreciar que s’inicien en aquest art des d’un punt de vista egocèntric, per anar adquirint una major consciència de sí mateixos, ja que formen part d’una societat organitzada. Per tant, aquí queda demostrada la influència del context social i escolar.

Com a mestres, hauríem de comprendre que el més important no és aconseguir que el ne aprengui les respostes que satisfaran als adults, sinó que sigui capaç d’obtenir la seva pròpia resposta. Aquest procés de creació implica la incorporació del jo a l’activitat que es realista: l’autoexpressió o expressió de sí mateix. Malgrat això, nosaltres hem d’animar, i per tant implicar-nos, a aquells nens que tinguin una actitud més passiva davant de la realització d’un dibuix.

Finalment, i per sobre de tot, hem de saber i aprendre a valorar l’esforç que fa l’infant per millorar la seua tècnica d’expressió gràfica. És a dir, fer que el nen/a s’adoni que tu valores el seu treball, fent així que arribi a ser valorat pels altres i proporcionar-li un reconeixement general.