PRÀCTICA
a) Preguntes en torn al vídeo i les lectures:
1. Organitza en les diferents dimensions del desenvolupament (psicomotriu, cognitiva, lingüística i socioafectiva) les competències que demostren aquests bonobos criats en el Centre d’investigacions Psicolingüístiques d’Atlanta.
SITUACIÓ | HABILITAT/S MOSTRADA/ES | DIMENSIÓ DEL DESENVOLUPAMENT |
Tot passejant pel bosc |
|
|
De picnic amb la Sue i el Ryan |
|
|
Conduint un cotxe |
|
|
Interaccionant amb el gos |
|
|
Amb els monstres |
|
|
Amb el telèfon |
|
|
Trobada amb la Jeanine |
|
|
Jugant amb la consola |
|
|
Aprenent a trencar avellanes |
|
|
Aprenent a fer un tall amb una pedra |
|
|
Ensenyat a la Tamuli |
|
|
Passeig final pel bosc |
|
|
2. En quines dimensions del desenvolupament es mostren més desenvolupats respecte dels seus congèneres criats en llibertat?
Els bonobos es mostren més desenvolupats en les dimensions del llenguatge, psicomotriu,
emocional i cognitiva.
3. Si comparen les competències d’aquests bonobos amb les d’un infant humà, a quina edat mental humana creus que es correspondrien?
Es correspondrien a l’edat prèvia a l’escolarització obligatòria (dels 2 als 6 anys aproximadament).
4. Creus que el desenvolupament dels bonobos té un sostre? Fins on creus possible que puguin arribar en el seu desenvolupament? Per què?
El sostre del desenvolupament dels bonobos rau a l’hora de parlar, perquè des d’un bon principi, fisiològicament els és impossible.
Però això no vol dir que no puguin ser capaços de comunicar-se mitjançant altres sistemes que no siguin la parla, perquè el seu desenvolupament serà possible fins a arribar a mantenir una conversa ben estructurada (comprendre i ser comprès) car si és capaç de comprendre, arribarà un moment en el qual serà també capaç “d’imitar” l’estructura o forma d’allò comprès i reproduir-ho.
5. Creus que la participació en activitats culturals humanes ha modificat la ment d’aquests bonobos? Raona la teva resposta.
Des del nostre punt de vista, la participació dels bonobos en activitats humanes ha modificat la seva ment. Com que s’han criat entre humans, la seva part més salvatge ja no ha estat tant desenvolupada i, en canvi, han après com desenvolupar les seves capacitats més “humanes” (comunicar-se, mostrar el sentiment de culpa, diferenciar entre “bo” i “dolent”/”bé” i “malament”, etc.).
6. Què creus que passaria amb aquests bonobos si els re-introduíssim al seu hàbitat natural?
Que no aconseguirien adaptar-se al seu medi natural (la selva), car els humans li haurien ensenyat a “fer” i no a buscar recursos per a “poder fer”.
7. Creus que aquest tipus d’investigació vulnera els drets dels animals? Per què?
D’una banda, estem totalment d’acord amb l’afirmació de que aquest tipus d’investigacions vulneren els drets dels animals. Des d’un bon principi, ningú els ha preguntat si volien sotmetre’s a un experiment científic. En segon lloc, els han tret del seu hàbitat natural (la selva) i els han ensenyat nous valors molt diferents als que, per naturalesa, els “pertoca”. I, per últim, mai més podran tornar a la selva per viure en llibertat perquè seran incapaços d’adaptar-se car ningú els ha ensenyat com.
D’altra banda, des del punt de vista científic, aquests tipus de projectes són molt positius pel que fa a l’evolució de la investigació, perquè permeten que avanci i es produeixin millores. A més, els científics no els fan cap mal, simplement els ensenyen conceptes nous i els tenen molt ben cuidats i alimentats.
b) Preguntes de reflexió final:
· L’aprenentatge d’aquests bonobos, des de quina o quines perspectives teòriques creus que se l’han plantejat els investigadors? Raona la teva resposta.
Els científics estan dividits en dos camps respecte a la investigació sobre el llenguatge:
- Científics que tracten els simis com a nens petits: tendeixen a focalitzar els progressos dels seus subjectes i les similituds entre el llenguatge humà i el dels simis. Alguns exemples en són: l’entorn amigable, l’aprenentatge a través de la imitació i el coneixement dels instruments, etc.
- Científics que tracten els simis com a subjectes d’experimentació: tendeixen a centrar-se en els errors dels seus subjectes i en les deficiències entres el llenguatge humà i el dels simis. Alguns exemples en són: utilitzar medis d’aprenentatge no tan afectius (instruments, fitxes, “màquines”, etc.).
També trobem dis d'aquest apartat, la psicologia experimental, etologia, observació, teories educatives, etc.
També trobem dis d'aquest apartat, la psicologia experimental, etologia, observació, teories educatives, etc.
Aquesta teoria del desenvolupament es dóna des del marc teòric del Conductisme (Watson), i està condicionat per tres tipus de condicionaments:
- Clàssic (Pavlov): associa un element extern a una conducta. àQuan parla per telèfon i li demanen què vol, diu llaminadures i una pilota.
- Operant (Skinner): vol ser recompensat per les bones accions. à Quan actua bé, en Kanzi demana llet.
- Instrumental à Quan ataca al gos i després li demana disculpes, demana llet. La Sue, però, li diu que no li dóna llet perquè s’ha portat malament (reforçament extrínsec).
· Després d’analitzar el vídeo de Kanzi, dóna la teva opinió sobre quin tipus de relació podem establir entre aprenentatge i desenvolupament.
El desenvolupament és el procés mitjançant el qual els éssers humans ens construïm com a persones iguals a les altres però al mateix temps diferents a totes elles.
Per tant, la relació entre desenvolupament i aprenentatge és que aquest últim és converteix en la condició i motor del desenvolupament.
· Que ens aporta a l’estudi del desenvolupament humà i en el debat sobre l’herència i l’ambient l’estudi dels ximpanzés?
El comportament del ximpanzé dins del seu medi no és tan diferent respecte els humans que no han viscut l’era tecnològica. A més, l’ensenyament del llenguatge en els simis provoca:
- Una millor comprensió de la naturalesa del llenguatge, les capacitats cognitives i intel·lectuals, a més a més de ser capaços d’identificar el llenguatge i el pensament humà com una sola unitat.
- Un altra raó, és que aquestes investigacions serien molt útils per a descobrir nous mètodes per a ensenyar a nens amb retard mental.
c) Glossari de termes:
Paraules noves/conceptes que heu tingut que buscar al diccionari. Si creieu que es refereixen a conceptes importants per a la matèria, escriviu-les i expliqueu el seu significat.
- Dicotomia: divisió en dos parts o bipartició.
- Psicomotricitat: basat en una visió global de la persona, el terme psicomotricitat integra les interaccions cognitives, emocionals, simbòliques i sensoriomotrius en la capacitat de ser i d’expressar-se en un context psicosocial. La Psicomotricitat desenvolupa un paper fonamental en el desenvolupament de la personalitat.
- Lingüística: és l'estudi de les llengües humanes, analitzant el que tenen en comú i el que les diferencia. Estudia totes les manifestacions de la parla humana, és a dir, l'estudi de la llengua en les vessants escrita i oral.
Almirora.♥