ACTIVITAT 5
Desenvolupament afectiu, social i de la personalitat
Documental: “Una classe dividida”; William PETERS, Charlie COOB i Diana EDMONS, per a
Preguntes de debat: En el reportatge, tots els infants apareixen com a vulnerables davant els efectes del prejudici racial.
1. Quins efectes va produir en els nens i les nenes que es trobaven en la posició superior i quins eren els efectes en els nens i nenes que es trobaven en la posició inferior?
Superiors: estaven contents, se sentien els amos de tots aquells que no tenien el seu color d’ulls. La seva actitud es va convertir en desagradable i rancorosa en tan sols 15 minuts: les seves actuacions eren segregacionistes. A més, es barallaven constantment perquè s’insultaven dient-se “ulls marrons” (tontos) i mantenien les distàncies amb aquests últims per si s’esvalotaven. Per exemple, a l’hora d’anar a dinar només ells tenen dret a repetir.
D’altra banda els que es troben en una situació inferior es senten discriminats i veuen que no poden relacionar-se amb els altres companys pel simple fet de tenir els ulls d’un altre color.
Inferiors: se sentien com si totes les coses dolentes els passessin a ells, estaven desanimats i sense ganes de fer res. Arran d’això, creien que no eren llestos i, per tant, que ja no valia la pena esforçar-se per fer res. Se senten discriminats i veuen que no poden relacionar-se amb els altres companys pel simple fet de tenir els ulls d’un altre color.
Conclusió: Els que es trobaven en la posició favorable, no van tenir cap mena de problema a l’hora d’assetjar als que eren “inferiors”, degut a un excés de confiança.
2. Què passa quan les posicions s’inverteixen i els infants que havien estat discriminats negativament passen a ocupar la posició superior?
Passen d’estar deprimits a saltar d’alegria en qüestió de segons, mentre que el seu odi vers els seus companys augmenta. Fins i tot, el seu rendiment millora notablement i estan més motivats per fer coses.
Els demés (ulls blaus), senten odi envers la professora per fer-los passar per aquella situació: estan desmoralitzats.
3. Què passa amb les experiències positives anteriors amb els companys/es de classe quan s’està sotmès a situacions vivencials de discriminació?
“És dur quan un dia tens un amic i al dia següent és el teu enemic, fa que sorgeixi el que realment sents”, diu un d’ells. Descobreixen què se sent quan pateixes una situació de discriminació (“te sientes como un perro atado a una correa”) i entenen que a tothom se l’ha de tractar de la mateixa manera, independentment de les seves característiques fisiològiques. Per això, quan la senyoreta Elliot els deixa desfer-se dels mocadors que els diferencien, se senten alliberats: tornen a ser tots amics, com una nova família.
4. Com queda afectat el rendiment acadèmic, durant i després de l’experiència?
Durant l’experiència, quan són superiors el seu rendiment millora moltíssim i, en el cas contrari, disminueix en picat (“los pañuelos no nos dejan pensar”). Després, quan tots han aprés la lliçó, es produeix un anivellament del rendiment acadèmic i tot torna a la normalitat, fent que els resultats siguin similars als que s’obtenien abans de les discriminacions.
Segons els psicòlegs, l’actitud d’aquests infants va canviar en 24 hores..
5. Tot i el pas dels anys l’experiència no s’oblida:
- Què recordaven i com havia influït l’experiència en el seu desenvolupament socioafectiu posterior?
Recordaven allò que havien sentit, tant el rebuig com l’odi i el poder sobre els altres, les ganes de ser cruels amb aquells que fins el moment havien estat els seus iguals, però que de sobte s’havien convertit en persones inferiors. Aquest fet els va servir a tots ells per veure la problemàtica del racisme i la intolerància i actuar de manera diferent al que havien fet o vist fins aleshores. Gràcies a aquesta experiència es van tornar persones NO racistes i tolerants, i disposades a transmetre aquests valors a les persones que formen part del seu entorn.
- Va servir per canviar alguna cosa?
Sí, contesten tots a l’uníson. El seu món va esdevenir completament diferent a com era abans de viure aquella experiència. Els va fer convertir en una família millor. Van entendre que tots som iguals i que no hem de discriminar ningú.
Malgrat el progrés que van fer les persones que van viure aquesta experiència, a nivell de població no va millorar massa la situació de discriminació.
- Ara que són persones adultes, com responen davant de les situacions de discriminació?
Els agradaria que tothom passés pel que ells van passar, per poder entendre com se sent la gent discriminada. Ara, actuen com si fóssim tots iguals, perquè el que realment ens diferencia és la manera de pensar, el nostre interior, i no qualsevol característica fisiològica.
Són capaços de comportar-se amb empatia davant qualsevol situació de discriminació i, abans d’actuar, pensen amb la classe de la senyora Elliot. Creuen que si ells saben obrar d’aquesta manera, els seus fills els imitaran, perquè els nens ho absorbeixen tot.
Són persones que no toleren les discriminacions, les eviten i actuen en contra.
Pregunta de reflexió final:
1. Com es pot promoure, des de l’escola, el desenvolupament de l’empatia i d’actituds i conductes no discriminatòries?
Cada escola hauria de tenir un programa similar durant els primers anys d’ensenyança. Mitjançant tallers, xerrades i pel·lícules, s’ha de fer entendre als infants que per sobre de tot, les persones som persones i que si més no, cadascú de nosaltres tenim característiques concretes que no ens fan ni millors ni pitjors, com ara el color de la pell, el color del ulls, la nacionalitat, etc.
Aconseguir que acceptin aquest fet i que es posin a la pell de qui ho pateix, o fins i tot que es demostrin amb exemples que una persona amb unes característiques fisiològiques diferents que ells és tant o més intel·ligent i bona persona del que poden ser ells mateixos.
SEGONA PART
Vídeos: “Las siete alcantarillas” (Maca), Chus Gutierrez; “Binta y la gran idea”, Javier Fesser.
Qüestions en torn als vídeos:
1. Analitza el microsistema i la resta d’elements dels ecosistemes de les nenes Maca i Binta.
Binta: les relacions interpersonals familiars (pare-filla, sobretot) són obertes culturalment. Utilitzen el teatre com a exercici de reflexió i d’empatia (joc simbòlic), mentre influencia educativament en l’àmbit dels sentiments i les situacions que pateixen els del teu voltant (empatia), fent que canviïs d’actitud si és necessari.
Maca: viu en un entorn molt conflictiu i amb recursos insuficients. El seu pare passa el dia voltant per la ciutat amb el carro recollint objectes de les escombraries; la seva mare neteja cotxes als semàfors; un dels seus germans es dedica a robar les ràdios dels cotxes i les ven; i l’altre, va a l’escola. Ambdós germans “eduquen”
2. Reflexioneu sobre els seus respectius contextos de desenvolupament i el paper que juga l’escola i el mestre en cada cas.
Binta: L’escola juga un paper molt important: és una inclusiva, tolerant, on el vincle entre alumnat-professor és molt afectiu i tots es tracten per igual. Hi ha infants de totes les edats i tenen molt interès en assistir a les classes perquè volen aprendre coses noves i conèixer aquell món que hi ha més enllà de les seves famílies.
Maca: els seus dos germans grans van a l’escola. Tot i això, un aprofita la oportunitat d’anar a l’escola i l’altre, en canvi, es dedica a buscar mitjans que facilitin la supervivència de la seva família.
3. Com pot influir l’ecosistema en la construcció de la seva identitat?
Binta: La construcció de la identitat afecta a la part del desenvolupament de l’autoestima i en l’àmbit cognitiu, social i lingüístic (vocabulari, expressió, comprensió, etc.).
Maca: per ella el que veu és el millor. La seva mare és molt neta (i en realitat, es dedica a netejar cotxes perquè no té res més); el seu pare es passeja per la ciutat amb un carruatge buscant tresors (en realitat, agafa les deixalles que es poden reutilitzar i les ven); el seu germà gran, jugar a perseguir-se amb els policies (el que fa, és escapar-se d’ells perquè és un delinqüent).
